D’excursió amb vistes a Barcelona

És possible fer una excursioneta,amb cotxet, anant amb transport públic i sense sortir de Barcelona? Sí, és possible! La Carretera de les Aigües ens ofereix un recorregut a fer en aproximadament una hora, sense parades. Però sobre el terreny i quan vas amb bebés amb necessitats variables (un canvi de panyal per aquí, una mica de pit per allà) tot és possible i en el nostre cas van ser dues hores ben llargues. Però va ser una passejada ben agradable!El primer de tot, és comptar amb una bossa ben carregada d’aigua i protecció solar. Durant el trajecte no hi ha cap lloc on et puguis fer amb una ampolleta d’aigua i les ombres tampoc són gaire àmplies. I com arribar-hi? És una petita gimcana que us descobrirà una Barcelona salvatge i verda poc coneguda per als més urbanites.La línia Barcelona Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat té una parada que s’anomena Peu del Funicular a través dels ramals S5 i S55. Des d’allà, surt el Funicular de Vallvidrera, un petit mitjà de transport sense conductor que enfila la muntanya. Ens aturem a la primera parada, Vallvidrera Inferior. I ja hi som! Tota la carretera de les Aigües per a nosaltres.

En un dia feiner, nosaltres hi vam anar un divendres quatre mamis amb els nostres nadons, estàvem gairebé soles. No se sentien cotxes, només es veien de fons com petites formiguetes, i tot l’skyline de Barcelona ens esperava.  Vam agafar el camí baixant de la parada a mà esquerra, per anar fins al Tibidabo. El camí és de sorra però amb els cotxets d’avui dia no hi ha problema! A mig camí (després d’haver fet uns dos quilòmetres) us trobareu un preciós banc on fer una parada o, sino, qualsevol raconet on hi hagi l’ombra d’un arbre serà una bona excusa per una paradeta.

Durant el camí, vam estar endevinant quins edificis es veuen de l’Avinguda Diagonal, la Sagrada Família, la Torre Agbar…. també vam descobrir algunes cases amagades (qui hi deu viure?). Al final del camí trobareu un pàrquing (ple de cotxes de la gent que hi puja a córrer o a anar amb bicicleta) i aleshores arriba la part menys “natural” de totes perquè s’ha de baixar un trocet per la carretera fins que arribem a l’esplanada del Funicular del Tibidabo. Els/les més assedegades poden disfrutar d’un refrigeri al mític Mirablau i des d’aquí o continuem a peu fins a l’Avinguda Tibidabo o esperem l’autobús o el tramvia blau. Nosaltres, anant amb quatre cotxets, vam optar per baixar directament a peu entre les grans mansions senyorials (reconvertides en mil i una activitats com escoles, fundacions, etc…). Quan vam arribar al final de l’Avinguda semblava que tornàvem de la guerra però l’aventura va valer la pena!

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sortides i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.