El primer Apolo

He de reconèixer que utilitzar la sala de l’Apolo 2 per aparcar el cotxet em va impactar, que pujar les escales cap a la sala gran amb ella en braços em va produir una sensació d’excitació difícil d’explicar i que entrar-hi amb les llums vermelles enceses em va emocionar. Tampoc no havíem estat gent Apolo al 100% però sí que hi  havíem anat algunes vegades. Però ni m’imaginava la darrera vegada que vam trepitjar-la, per un concert, que hi tornaríem un dissabte a les dotze del migdia a un concert per a nens.

Al fons, l’escenari i, al terra, una catifa vermella a joc amb la llum tènue del mateix color. Tonalitat idèntica a la nocturna però amb un públic diminut ballant-hi. A diferència d’altres experiències d’activitats que havíem provat fins ara des de que som tres, no hi havia massa gent i, per això,  l’ambient no estava gens carregat tot i la majoritària presència de criatures. Bona part d’elles no treien ull de l’escenari, algunes jugaven absents i d’altres simplement es distreien amb joguines musicals (com la nostra). Pares  i mares seien còmodament en els sofàs amb tauleta, altres seien al terra, els més soferts perseguien els seus fills per la sala…. Tocant hi van ser Fred i Son, Internet2 i Ohcake & The cookie dins l’aixopluc de Minimúsica, una bona iniciativa per anar més enllà del gran Sol solet. Melodies amb lletra apta per a grans i petits, tornades senzilles i pauses –a vegades massa llargues- per introduir el menú musical. Una proposta adscrita a la jornada de Fem Paral·lel.

Nosaltres ens vam divertir fotografiant a la Tanit i la seva amiga Aina del dret i del revés i deixant constància del primer Apolo de les mosses abans de complir els set mesos. També ens va servir per veure com puja la canalla que potser compartirà pista de ball amb les nostres nenes. Quina gràcia tots dansant i amb quina curiositat es miraven a les dues menudes que no paraven d’arrebossar-se sobre la catifa, fins i tot va venir una altra petitona a saludar… en definitiva, un clima distès per a gaudir dels petits. De ben segur que la propera vegada que trepitgem aquesta sala tornarà a ser una vetllada sorprenent. Si serà amb les nenes o no, el calendari decidirà.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Música, Sortides i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>