Ja tenen tres anys… només tenen tres anys

tanit_marius_parcL’escola de grans. Després d’un any cercant l’opció idònia per a la nostra família per escollir centre educatiu i passar pel via crucis de visites, inscripcions, sortejos i matrícules va arribar setembre. Un mes sinònim de canvis a nivell personal, familiar i logístic. A  l’escola bressol ja som uns “veterans”, ens coneixem el seu funcionament i “només” hem patit per una adaptació que ens va costar molt a tots. Però l’entrada a P-3 va ser un llançament de trampolí. I la veritat és que la nostra petita ho ha portat. Adaptant-se als horaris progressius, a esmorzar amb carmanyola, a dinar amb bandeja metàl·lica i a dormir en una hamaca de 1,50.

A principi de curs vam tenir la reunió amb les mestres que tenen cura d’ella. Va ser una lliçó d’entusiasme col·lectiu. I no, no ens van parlar de fitxes ni d’aprenentatges de llengua i matemàtiques. A les classes Xarranca i Salta corda s’aprenen valors i s’assenten hàbits. Quina tasca més dura tenen les mestres per davant. Estava allà i pensava que molts adults devien saltar-se aquestes lliçons de vida tan importants.

Juguen, canten, ballen, es barallen, fan psicomotricitat, massatges, tallers de llum, petites àgores en forma de rotllana, jocs matemàtics i cada setmana l’acaben amb una sorpresa final, el regal dels divendres. Quina idea més bona, no? Un regal no material, un regal com a vivència que s’emportaran a casa i els ajudarà a tornar a la classe el dilluns amb bon ànim. També hi ha dues mascotes que els nens ens porten a casa i que tornen a l’escola amb un munt d’experiències viscudes. Quan ho expliquen als seus companys, estaran fent la seva primera exposició en públic, amb tres/quatre anys!

De la primera reunió els pares en vam sortir també amb deures. Embadalits, i asseguts en minúscules cadires que de 9 a 16.30 ocupen els nostres petits, escoltàvem algunes idees per anar tots a una. La feina de l’escola i la de casa han d’anar plegades. Hem de remarcar als nostres petits la importància del respecte, el valor de les petites coses, escollir quins són els no necessaris  i gaudir de les estones que podem compartir amb ells. També hem de dir-los que són fantàstics i ajudar-los en els seus avenços oferint sempre una mà però no el braç sencer.

Ara, tres mesos després hem tornat a asseure’ns amb la professora. Ha estat una conversa molt agradable que ens ha permès imaginar-nos que vèiem a la nostra petita per un foradet. Ens han tornat a posar deures per a tota la família, hem pactat estratègies per solucionar algun tema i hem passat una boníssima estona xerrant sobre educació, relacions i aprenentatges.

Perquè ja tenen tres anys, però només tenen tres anys.

*La imatge d’aquest apunt és de la festa de benvinguda de l’escola, celebrada el mes d’octubre

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Germans i germanes, Nosaltres i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>