Sant Pere de Rodes, un monestir des d’on veureu-ho tot (un diumenge de Família Intrèpida)

Després d’un descans més que necessari del nostre dissabte entre sirenes, pirates, i sortides nocturnes com Família Intrèpida, el diumenge ens reservava un altre paratge singular: Sant Pere de Rodes, situat molt a prop de Port de La Selva. Abans, ens acomiadem de la nostra casa durant dos dies, quina peneta, hi hem estat molt a gust, a l’Alberg Costa Brava de Llançà.

costa-brava-nens

Sant Pere de Rodes és una visita obligada de la part nord de la Costa Brava. Per les vistes i per la història del propi monestir, convertit fa segles en una franquícia del Vaticà on els peregrins hi feien parada per admirar relíquies de Sant Pere. Com el dia anterior, el viatge fins arribar-hi ens permet admirar les vistes d’una Costa Brava majestuosa i imponent durant l’esclat primaveral d’abril. Un cop a dins del monestir, els petits més grans segueixen força bé les explicacions d’en Marcel, de Gregalada… que s’esforça per trobar el llenguatge més idoni per endinsar-los en històries passades. Com el dia anterior també, els grans agraïm la dosi de cultura que ens aporta aquesta passejada… què cert és que viatjar ens fa més savis!

port-de-la-selva st-pere-de-rodes

Passadissos que es van estrenyent, estances que encadenen més estances, sostres que baixen i finestres que donen al Mediterrani. Costa de creu que des d’un lloc tan privilegiat se sotmetés al poble, oi? Per sort, ara les portes estan obertes (i no es tornaran a tancar com diu una pel·lícula Disney…) i ens permeten jugar a descobrir les ombres del passat i les esperances del futur… Com per exemple, horts que volen recuperar cultius antics.

monastir-st-pere-de-rodes

Aprofitem una de les faldes naturals de serra de Verdera que acull el Monestir per dinar plegats i posar en comú la visita, la vida, la vista… I encara tenim temps per tornar passejant cap al cotxe, visitar altres part del conjunt monumental, fer un altre mos… Com s’allarguen aquests caps de setmana! Visca!

I, en acabar, ja és gairebé l’hora de marxar, però encara ens queda una darrera vista. En Marcel no vol que marxem sense veure l’horitzó d’un lloc inhòspit: el Mas Ventós… Quan hi arribem, el primer que fa en Marcel es ensenyar-nos una bassa on el nostre petit Màrius pugui llançar una pedra que l’acompanya des de fa una bona estona. Algú li havia promès tirar-la al mar, jo mateixa, però la volta era massa grossa i ens haguéssim perdut aquest paratge (Aprofito per agrair-li el detallasso al Marcel! Gràcies!!). Caminem amb les vestimentes arrapades al bosc i els nens mig en silenci per un vent que no deixa ni obrir boca.

mas-ventos

El paratge és magnífic en sí però les vistes… mare meva! Brutals! I hi ha una pila de taules de pícnic per fer-hi un mos. Però, en el nostre cas, és la parada final del viatge intrèpid. De ben segur que hi tornarem ben aviat amb la bossa plena per menjar en un dels sens dubte millors balcons de la Costa Brava.

Em recorda al final d’unes colònies! Amb auguris de bona sort i de futures retrobades! Ha estat un cap de setmana compartit amb altres famílies on hem après, hem jugat, hem tingut temps de lleure familiar en majúscules…. D’aquell que gaudim tots quatre. I dels que, passats els dies, encara en parlem… Visca la iniciativa Família Intrèpida!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Fotografies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>